Quins són els principals drets que tenen els infants ? Tots els nens i les nenes a nivell mundial han de gaudir d'alguns drets fonamentals com són:
Dret a la vida, la supervivència i el desenvolupament.
El dret a la vida, la supervivència i el desenvolupament dels nens i nenes és un principi fonamental reconegut internacionalment com en la legislació catalana i espanyola. Aquest dret subratlla la importància de protegir i garantir el benestar dels infants des del moment del seu naixement i durant tot el seu procés de creixement.
Aquest dret implica que tots els nens i nenes tenen dret a viure en un entorn segur i saludable, on les seves necessitats bàsiques estiguin satisfetes. A més, també inclou el dret a una alimentació adequada, a l'accés a serveis de salut de qualitat i a una educació que promogui el seu desenvolupament integral.
La supervivència i el desenvolupament dels nens i nenes estan estretament vinculats a la protecció dels seus drets, com ara el dret a la integritat personal, a la no discriminació, a la participació i a ser escoltats. És responsabilitat de la societat en conjunt, així com dels governs i les institucions, garantir i promoure aquests drets per assegurar un futur millor per als infants i per a la societat en general.
En resum, el dret a la vida, la supervivència i el desenvolupament dels nens i nenes és un dret inalienable que ha de ser protegit i promogut per garantir el benestar i el desenvolupament integral dels infants, sent essencial per construir una societat més justa, equitativa i respectuosa amb els drets de la infància.
Dret a l'educació.
El dret a l'educació dels nens i nenes és un dret fonamental que implica que tots els infants tenen el dret d'accés a una educació de qualitat, gratuïta i obligatòria fins a una edat determinada. A més, aquest dret també inclou la igualtat d'oportunitats en l'accés a l'educació, sense discriminació per raó de gènere, origen ètnic, condició socioeconòmica o qualsevol altre motiu.
El dret a l'educació no només es refereix a l'ensenyament acadèmic, sinó també a la formació integral dels nens i nenes, incloent-hi aspectes com el desenvolupament personal, social i emocional. Així mateix, aquest dret també contempla la participació activa dels infants en el procés educatiu, garantint el seu dret a expressar les seves opinions i a ser escoltats en tot allò que els afecta.
En resum, el dret a l'educació dels nens i nenes implica garantir-los un accés equitatiu a una educació de qualitat, que promogui el seu desenvolupament integral i que respecti la seva dignitat i els seus drets com a persones.
Dret a l'alimentació.
El dret a l'alimentació dels infants subratlla la importància de garantir que tots els nens i nenes tinguin accés a una alimentació adequada, equilibrada i suficient per al seu òptim creixement i desenvolupament.
L'alimentació és un element essencial per al benestar físic, mental i emocional dels infants, ja que influeix directament en la seva salut, el seu aprenentatge i el seu desenvolupament integral. Així mateix, una alimentació adequada des de les primeres etapes de la vida és fonamental per prevenir malalties, deficiències nutricionals i altres problemes de salut a llarg termini.
El dret a l'alimentació dels infants també implica garantir la igualtat d'accés a una alimentació de qualitat, sense discriminació per raó de gènere, origen ètnic, condició socioeconòmica o qualsevol altre motiu. A més, aquest dret també inclou la protecció i promoció de pràctiques alimentàries saludables, així com l'educació nutricional i l'impuls de polítiques públiques que afavoreixin la producció, distribució i accés a aliments saludables i sostenibles.
En resum, el dret a l'alimentació dels infants és un dret essencial que ha de ser protegit i promogut per garantir el benestar i el desenvolupament integral dels nens i nenes, sent una responsabilitat compartida entre les famílies, les comunitats, els governs i les institucions per assegurar que cap infant es quedi sense accés a una alimentació adequada i saludable.
Dret a la protecció.
El dret a la protecció dels infants destaca la importància de garantir la integritat física, psicològica i emocional dels nens i nenes, protegint-los de tot tipus de maltractament, explotació, violència, abandó o discriminació.
La protecció dels infants és una responsabilitat compartida entre les famílies, les comunitats, els governs i les institucions, i implica la implementació de mesures i polítiques específiques per prevenir, detectar i actuar davant de situacions de risc o vulnerabilitat. A més, aquest dret també inclou la promoció dels drets dels infants i la participació activa dels mateixos en les decisions que els afecten, garantint que les seves veus siguin escoltades i tingudes en compte.
La protecció dels infants és fonamental per assegurar el seu benestar i desenvolupament integral, ja que les experiències negatives durant la infància poden tenir conseqüències duradores en la seva salut física i mental, el seu aprenentatge, les seves relacions socials i el seu futur.
En resum, el dret a la protecció dels infants és un dret inalienable que ha de ser prioritzat i garantit per garantir el benestar, la seguretat i el desenvolupament integral dels nens i nenes. És imprescindible adoptar un enfocament integrat i multidisciplinari que involucri a tots els agents socials i institucionals per crear entorns segurs, protectors i respectuosos amb els drets de la infància.
Dret a la identitat.
El dret a la identitat de l'infant és un principi fonamental que accentua la importància de garantir que tots els nens i nenes tinguin el dret a conèixer i preservar la seva identitat personal, cultural, ètnica, religiosa i lingüística.
La identitat d'un infant es construeix a través de les seves relacions familiars, culturals i socials, i és fonamental per al seu desenvolupament psicològic, emocional i social. Així mateix, la preservació de la identitat de l'infant és essencial per a la seva autoestima, la seva integració en la societat i el seu benestar general.
El dret a la identitat de l'infant també implica garantir el seu dret a ser registrat immediatament després del naixement, a tenir un nom i una nacionalitat, a conèixer les seves arrels i la seva història personal, i a mantenir les seves relacions familiars i culturals, sempre que aquestes siguin en el seu millor interès.
En resum, el dret a la identitat de l'infant és un dret inalienable que ha de ser protegit i promogut per garantir el seu desenvolupament integral i el seu benestar emocional i social. És responsabilitat de les famílies, les comunitats, els governs i les institucions respectar i preservar la identitat de cada infant, afavorint un entorn en el qual puguin créixer i desenvolupar-se amb plena llibertat i autonomia.
Dret al joc.
El dret al joc pels infants ressalta la importància de garantir que tots els nens i nenes tinguin l'oportunitat i l'espai necessari per jugar, ja que el joc és una activitat essencial per al seu desenvolupament físic, emocional, social i cognitiu.
El joc permet als infants explorar el món que els envolta, desenvolupar habilitats i competències, expressar les seves emocions i sentiments, aprendre a resoldre problemes, fomentar la seva creativitat i imaginació, i establir relacions socials amb altres nens i adults. A més, el joc contribueix al benestar emocional dels infants, ajudant-los a gestionar l'estrès, l'ansietat i altres emocions negatives.
El dret al joc també implica la necessitat de crear entorns segurs, accessibles i inclusius on els infants puguin jugar lliurement, així com de promoure polítiques i iniciatives que afavoreixin la participació dels infants en activitats lúdiques i recreatives dins i fora de l'escola.
En resum, el dret al joc pels infants és un dret inalienable que ha de ser protegit i promogut per garantir el seu desenvolupament integral i el seu benestar físic, emocional i social. És responsabilitat de les famílies, les comunitats, els governs i les institucions assegurar que tots els infants puguin gaudir del dret a jugar, reconeixent i valorant la importància del joc com a part fonamental de la seva infància i creixement.
Dret a la lliure expressió.
El principi de la lliure expressió pels infants destaca la necessitat d'assegurar que tots els nens i nenes puguin manifestar les seves idees, sentiments i emocions de forma oberta, genuïna i amb respecte.
La lliure expressió és essencial per al desenvolupament integral dels infants, ja que els permet desenvolupar la seva capacitat comunicativa, fomentar la seva autoestima, construir la seva identitat i establir relacions socials saludables amb altres nens i adults. A més, la lliure expressió també contribueix al seu benestar emocional i al seu aprenentatge, ajudant-los a comprendre i interpretar el món que els envolta i a adquirir habilitats per a la vida.
El dret a la lliure expressió també implica la necessitat de crear un entorn segur i respectuós on puguin expressar-se sense por de ser jutjats, censurats o discriminats. A més, és fonamental promoure l'educació en la comunicació i el diàleg, fomentar la participació activa dels infants en les decisions que els afecten i valorar la seva opinió i punt de vista en tots els aspectes de la seva vida.
En resum, el dret a la lliure expressió envers els infants és un dret inalienable que ha de ser protegit i promogut per garantir el seu desenvolupament integral, el seu benestar emocional i el seu creixement personal. És responsabilitat de les famílies, les comunitats, els educadors, els governs i les institucions assegurar que tots els infants puguin gaudir del dret a expressar-se lliurement, reconeixent i valorant la seva capacitat de pensar, sentir i comunicar-se de manera autònoma i respectuosa.
Dret a la família.
El dret a la família pels infants defensa la importància de garantir que tots els nens i nenes tinguin el dret a créixer i desenvolupar-se dins d'una família que els proporcioni amor, afecte, protecció, suport emocional i les condicions necessàries per al seu benestar i desenvolupament integral.
La família és l'entorn primordial on es desenvolupa la primera infància, i té un paper fonamental en la formació de la identitat, les creences, els valors i les habilitats socials dels infants. A més, la relació amb la família influeix directament en la salut emocional, el rendiment escolar i les relacions socials dels nens i nenes, sent un factor clau en la prevenció de problemes emocionals, conductuals i d'adaptació.
El dret a la família també implica la protecció i el suport als drets dels infants en situacions de separació, orfandat, acolliment, adopció o altres circumstàncies que afectin la seva estructura familiar. És fonamental garantir el dret dels infants a mantenir i establir vincles amb la seva família d'origen, a ser escoltats i tenir en compte les seves opinions i sentiments en les decisions que afectin la seva situació familiar, i a rebre l'atenció i l'assistència necessàries per superar situacions de vulnerabilitat o risc.
En resum, el dret a la família pels infants és un dret intransferible que ha de ser protegit i promogut per garantir el seu benestar emocional, el seu desenvolupament integral i la seva adaptació saludable a la societat. És responsabilitat de les famílies, les comunitats, els governs i les institucions assegurar que tots els infants puguin gaudir del dret a créixer en un entorn familiar estable, amorós i segur, reconeixent i valorant la importància de la família com a pilar fonamental per al seu creixement i desenvolupament.
Algunes pel·lícules que despullen la trista realitat dels nens en situació de carrer, molt s'ha escrit sobre aquest tema i per a la indústria del cinema, aquesta problemàtica no ha resultat indiferent, és per això que podem veure a la gran pantalla algunes pel·lícules entre les quals destaquen les següents:
Ciutat de Déu (País: Brasil. Any: 2002. Director: Fernando Meirelles i Kátia Lund): la pel·lícula se centra en la vida dels joves en una favela de Rio de Janeiro. Narra la història de dos amics que busquen sobreviure al mig de la violència i el crim organitzat.
Slumdog Millionaire (País: Regne Unit, Índia. Any: 2008. Director: Danny Boyle): narra la vida de Jamal, un nen que creix als barris pobres de Bombai i que participa al concurs de televisió “Qui vol ser milionari ?" per trobar el seu amor perdut.
Els oblidats (País: Mèxic. Any: 1950. Director: Luis Buñuel): la pel·lícula explica la història d'un grup de nens que viuen als carrers de la Ciutat de Mèxic i es veuen obligats a robar i delinquir per sobreviure.
La teta espantada (País: Perú. Any: 2009. Directora: Claudia Llosa): la pel·lícula se centra en la història d'una jove que viu als barris pobres de Lima i que s'enfronta a la violència i l'opressió durant el conflicte armat intern al Perú.
Tsotsi (País: Sud-àfrica. Any: 2005. Director: Gavin Hood): narra la vida d'un jove que viu als barris pobres de Johannesburg i que es dedica al robatori i la violència fins que coneix un nadó abandonat que canviarà la vida per sempre.
Ali Zaoua, príncep de Casablanca (País: Marroc, França, Bèlgica, Tunísia. Any: 2000. Director: Nabil Ayouch): explica la vida de quatre nens que viuen als carrers de Casablanca, Marroc. Després de la mort del seu líder, Ali Zaoua, els nens emprenen un perillós viatge per donar al seu amic un enterrament apropiat.
Un nen anomenat Twist (País: Sud-àfrica. Any: 2004. Director: Tim Greene): la pel·lícula es basa en la novel·la "Oliver Twist" de Charles Dickens i explica la història d'un nen orfe a Sud-àfrica que escapa de l'orfenat i s'uneix a una colla de nens del carrer. Junts s'enfronten a una vida dura i perillosa mentre busquen un futur millor.
La invenció d'Hugo (País: Estats Units. Any: 2011. Dirtector: Martin Scorsese): la pel·lícula es desenvolupa a la dècada de 1930 a París i narra la història d'un nen orfe anomenat Hugo, que viu a l'estació de tren. Amb l'ajuda d'una nena i un home gran, l'Hug descobreix un secret del passat del seu pare i treballa per reparar un autòmat mentre intenta evitar ser capturat per l'inspector de l'estació.